Campió de Catalunya de Principiants 1946 i ferma esperança en l'estrellat ciclista.

(Extret de diversos retalls de diaris de l'any 1947).

Consecutius triomfs dels nostres corredors locals que comencen a incrementar en nombre:

Dia 17 de juliol: Vidal, nètament destacat amb dos minuts d'aventatge sobre el seu inmediat seguidor, va guanyar la cursa que va organitzar el C.C.Provensalenc.

Dia 26: s'adjudica el primer lloc amb l'apoteòsica actuació de la cursa que va organitzar el C.C.Manresà.

Dia 3 d'agost: Nòvament i quan marxava amb més de tres minuts d'aventatge sobre els coorredors més propers, i amb possibilitats d'augmentar més el seu aventatge, una inoportuna punxada de roda, li fa perdre el primer lloc, a més de 5 minuts de la resta de corredors que inútilment l'haguessin atrapat a no ser per l'adversitat del cas. Al cap i a la fi va arribar en vuitena posició.

Dia 10: Aquesta vegada van ser Vidal i Montaña, que es van desplaçar a Sant Hipòlit, on la sort no els va afavorir gens, sense poder reduïr temps, fent bandera de la seva indiscutible classe. Quan el primer grup composat d'uns onze homes escalaven "El Peluts", una ascenció pronunciada en extrem, escapa Vidal amb un esforç titànic que només dos corredors poden seguir, entre ells Montaña; Vidal és el primer en coronar i per tant guanya el premi de la Muntanya.